
Ja fa temps que Facebook estĂ tenint força usuaris al seu espai. Pels qui no sabeu de que va aquest portal us ho explicarĂ© en dues lĂnies. Es tracta d’un Web on una vegada hem entrat el nostre perfil real: nom, cognoms, foto, llocs on hem estudiat… ens troba a amics, coneguts, antics companys d’estudi…
Com que aquestes coses fins que no les proves no saps fins on arriben, en el mes d’agost passat mi vaig apuntar; i amb cosa de pocs dies, van començar a caure amics, i antics companys d’arreu. Ja veus com n’és el món de petit.
L’Internet, però va mĂ©s enllĂ del teu voltant mĂ©s proper, mĂ©s intim, i per tant, qui sap que et pots arribar a trobar a l’altre banda del cable. Un portal com aquest fins i tot Ă©s aprofitat pels polĂtics per apropar la seva cara mĂ©s propera…
A primera vista, sembla ser un portal proper, però, i si comencem a pensar en el que pot arribar a ser? Tenir un perfil públic vol dir ensenyar a tothom qui ets, amb qui et relaciones, que has fet al llarg de la teva vida, que podries fer durant els propers dies… Es per tant, un portal que t’identifica i pot ser utilitzat malèficament contra la teva persona. Podria ser estudiat per la policia, pels teus caps…
Feta aquesta petita reflexió, cal o no cal utilitzar el nostre perfil a Internet. Doncs, més val ser prudent, i no explicar-ho tot fil per randa, a no ser que vulgueu publicitar la vostra persona, no cal anar tant lluny. Els amics, no fa falta trobar-los online, si els teniu, segurament tindreu el seu Email, el seu telèfon, i fins i tot l’adreça de casa seva, per tant, no sigueu tontos i passeu d’aquesta bogeria cibernètica, que fa més nosa que servei.
Feta aquesta petita reflexió, cal o no cal utilitzar el nostre perfil a Internet? Doncs, més val ser prudent, i no explicar-ho tot fil per randa, a no ser que vulgueu publicitar la vostra persona, no cal anar tant lluny. Els amics, no fa falta trobar-los online, si els teniu, segurament tindreu el seu Email, el seu telèfon, i fins i tot l’adreça de casa seva, per tant, no sigueu tontos i passeu d’aquesta bogeria cibernètica, que fa més nosa que servei.






